Correllengua a Tragó de Segre
Saó de llengua viva a Ponent
El dia 5 d’agost, sota els estels i en la pista esportiva d’un poble remenut de l’Alt Urgell, una vuitantena de persones acompanyades del consell comarcal i de batlles propers assisteixen al VII Premi Guillem de Belibasta (1) de narrativa breu ambientada en entorns rurals o naturals. L’acte s’obre amb encesa, manifest i glossa de l’obra d’Isabel-Clara Simó com a adhesió al Correllengua 2021 i es clou amb el lliurament de premis als finalistes i guardonats, seleccionats d’entre cent quinze obres d’escriptors d’arreu de la terra catalana. És ben clar que va ser un acte dens, d’una hora i quart a tot estirar, curosament preparat i presentat, fruit de molts diàlegs, de molta feina i de moltíssima energia de l’Associació Festiva i Cultural de Tragó; un acte fet planerament, amb la senzillesa que fa sublim allò que té entre mans, que va merèixer l’enhorabona final.
Tota aquell entorn humà i local traspuava saó de llengua viva tant per les tres veus catalanes compromeses que hi van ressonar —Carme, Isabel-Clara i Caterina— com pel capteniment i les paraules dels qui hi eren i per la riquesa literària dels fragments guardonats de què vam gaudir. Convertir el Correllengua en cloenda d’un conreu de la llengua com el del Premi és un estil magnífic que ens pot servir de model. És ben clar que Ponent, un terme tret de la mirada al Sol que es pon, és cada cop més Llevant, entès com la terra de la qual neixen fruits saborosos, la terra amb saó catalana.
(1) Guillem de Belibasta fou un dels darrers bonshomes de Llenguadoc, un càtar rellevant dels segles XIII-XIV, ramader occità que va recórrer la corona d’Aragó perseguit pel Sant Ofici. El poble de Tragó el va acollir en passar per la vall. Morí a la foguera. Una persona del poble, en representació del personatge, va fer arribar la flama de la llengua en un fanalet.