Pere Calders

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l’accés a l’Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d’un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l’Avui, on va publicar el seu primer conte.

Ben aviat, l’any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on ja s’insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l’absurd, l’imprevist o l’atzar. Amb l’esclat de la guerra civil espanyola, Pere Calders va adoptar un actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L’any de la meva gràcia i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.

El 1937 es va allistar com a voluntari a l’exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l’escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

De retirada cap a Barcelona va ser capaç d’escriure la seva primera novel·la llarga, Gaeli i l’home Déu, tot i que no es va publicar fins al 1986. Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d’una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l’escriptor Avel·lí Artís Gener “Tísner”.

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, a part que es va relacionar de manera habitual amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. Tot i això, Joan Fuster va escriure: «És ben possible que, sense el pas per l’exili —sense l’escenari i sense els personatges que li proporcionà Mèxic—, els contes de Calders haguessin derivat a factures més acostades a Poe, Pirandello o Kafka: al conte “filosòfic” tradicional. Mèxic li brindava una “realitat”susceptible d’interpretacions suggestives».

En aquell país, va treballar per a la editorial Uteha a més de fer altres feines per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible. Alhora, no va deixar d’aprofundir en la seva faceta de contista i novel·lista, i va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.

L’any 1942 Calders va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l’any 1955 amb un altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l’alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959).

Al llarg de la seva vida, Pere Calders va rebre nombrosos premis, entre ells el Premi Víctor Català l’any 1954 per Cròniques de la veritat oculta. També va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la (1964), al Premi de la Crítica (1968), el Premi Lletra d’Or (1979), el Premi Joan Crexells (1986) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986).

Va decidir entregar tots els seus documents i escrits a la Universitat Autònoma de Barcelona. La UAB, amb col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha encarregat de completar el seu llegat amb escrits i dibuixos publicats a la premsa i a les revistes.

Calders ha influït a escriptors en llengua catalana, entre els quals Quim Monzó, Jesús Montcada i Joan Pinyol.