LOLA ANGLADA

Lola Anglada i Sarriera (Barcelona, 1892 – Tiana, 1984) és considerada la primera il·lustradora professional catalana. La seva obra forma part del nostre imaginari col·lectiu i és recordada sobretot pels seus contes il·lustrats, com En Peret, Margarida i, especialment, El més petit de tots, exemple de la lluita per les llibertats dels pobles i símbol de la resistència antifeixista. Lola Anglada va ser una ferma defensora de la democràcia i va estimar profundament Catalunya. Tant, que un cop acabada la guerra —i malgrat els riscos a què s’exposava— va voler restar al seu país en lloc d’exiliar-se, fet que marcaria definitivament la seva carrera.

Per això, més enllà de l’aportació com a il·lustradora i escriptora de contes, Lola Anglada és un exemple de resistència, d’amor al país i a la llengua catalana.

BIOGRAFIA*

Dolors Anglada i Sarriera, més coneguda amb el nom de Lola Anglada, va néixer al carrer de Mercaders, a Barcelona, l’any 1892.

De jove, va estudiar a la Llotja, amb A. Utrillo i Joan Llaverias. Llaverias va aconseguir que el setmanari satíric Cu-cut publiqués, per primer cop, un dibuix de Lola Anglada, l’any 1905.

L’any 1920 va decidir finançar-se l’edició de Contes del paradís, el primer llibre que contenia contes propis i dibuixos també propis.

El 1925 va fundar la revista La Nuri, que també dirigí i edità entre 1925 i 1926, any en el qual també va dur a terme una exposició al Centre de Lectura de Reus.

En Peret, un altre llibre amb text i dibuixos propis va tenir molt bona acollida entre el públic lector, des del moment en què va sortir de les impremtes, el 1928. A partir d’aleshores la producció de Lola Anglada es va mantenir a la mateixa alçada, aconseguint èxit, de crítica i de lectors amb els llibres que va publicar els anys següents: Margarida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929) i Narcís (1930). Els estudiosos de la seva obra indiquen que aquests quatre títols configuren el nucli essencial de les creacions de Lola Anglada.

Durant la guerra civil, Lola Anglada va viure a cavall de Barcelona i Tiana. L’any 1937 va publicar El més petit de tots, un volum que va ser editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, a Sabadell. Al llarg de la guerra, Lola Anglada va crear un seguit de dibuixos i il·lustracions que tractaven temes bèl·lics i que s’aparten totalment de la producció habitual de l’autora.

Després de la guerra, Lola Anglada es va apartar de la vida pública i els seus llibres i dibuixos van començar a evocar imatges pròpies de la Barcelona vuitcentista. A partir d’una investigació de tipus històric, realitzada conjuntament amb Francesc Curet, va començar a treballar en una sèrie de més de 70 litografies que pretenien il·lustra l’època en qüestió. Se li va prohibir una exposició a Palma de Mallorca, i una altra a la Sala Sura, de Barcelona, “per perillosa, roja i separatista”.

Des de l’ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes, el 1939, Lola Anglada va viure, pràcticament fins al final de la seva vida, a Tiana.

Lola Anglada, va cedir el seu patrimoni de llibres, obra i immobles a la Diputació de Barcelona. També va cedir la casa pairal de Tiana a la família Cardús. Va morir el 12 de setembre de 1984.


[*] Font: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.